Ens vam veure, vam somriure i tot d'una estàvem units per dos auriculars: l'un insertat a la meva orella esquerra i l'altra a la seva orella dreta. Jo movia els braços al ritme de la música, i feia cares com si cantés la cançó, però no movia els peus. I és que tenia moltes ganes de ballar plegats enmig del vagó[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
Que bonic!
Moments emotius, emocionants… Personals… En mig d’una 447 o Civia
A l’últim tren, el dels porretes, podries haver ballat tranquil•lament… No haguessis destacat
Crec que en canvi, ella movia els peus i no li calia ballar. Només sentir la música i acompanyar el so donant copets de peu al terra del 447 (que no era un Civia) era més que suficient.
Molt bon any!!!