Sí, nois i noies. Dos anys de ‘Converses del Tren’. Un bloc amb un cicle de dalts i baixos, com tot el que viu. Per a mi, és un bloc que té vida i m’ha donat vida. I espero que en continui donant. El ‘Converses…’ va néixer per una complicitat entre dues persones, però aviat van tenir la sort de ser seguit per gent de fora, que va anar posant comentaris. Ara, a través del Converses hem conegut la n. i jo a gent molt maca amb qui ens uneix un afecte ben curiós. Curiós per a mi, sobretot, perquè hi ha un lector asidu que encara no conec físicament. Però hem rigut molt junts. I és el que compta, i era l’objectiu principal del bloc.
A la meva companya de converses, i a tots els que hi doneu un cop d’ull, lectors que ja sou com de la família, una gran abraçada, i que no pari el tren…
